L’heli, de configuració electrònica 1s^2, és un element químic molt utilitzat en infinitud d’aplicacions. De fet, l’atmosfera inert que forma permet utilizar-lo en la soldadura de metalls, en la immersió a gran profunditat, en globus aerostàtics, així com a refrigerant per obtenir temperatures molt baixes en imants superconductors. A més a més, juntament amb el neó, l’heli constitueix els anomenats làsers d’heli-neó que s’empren en els punters làser. Però compte amb la salut! La inhalació d’heli provoca temporalment un to més agut de la veu ja que el so viatja tres vegades més ràpid en l’heli que en l’aire – en excés, si és molt pur, és asfixiant!
Així doncs, l’heli se’ns va presentar com un element imprescindible que havíem de tenir molt en compte a l’hora d’enviar el globus aerostàtic a l’estratosfera. En un principi vam pensar en l’heli utilitzat en els globus infantils, però després d’informar-nos en el fòrum de la GSBC vam veure que presentava massa impureses com per poder arribar a pujar els 20 km que ens separen del nostre objectiu. Per això, vam recórrer als nostres contactes de classe fins a donar amb al pare de l’Àlex Garcia (alumne de 1r de Batxillerat), en Xavier Garcia. Des d’aquí el nostre agraïment a ell i a l’empresa Praxair per facilitar-nos dues bombones d’heli amb una puresa superior al 95%. Esperem que la seva col·laboració valgui la pena i aconseguim assolir el nostre objectiu el proper 27 d’abril. El compte enrere a començat!
Us deixem amb unes imatges de les bombones, en espera fins el dia del llançament!
CANVI I FORA!
El nostre globus utilitzarà dos trackers per tal que el poguem localitzar: un que funciona a través de telefonia mòbil i l’altre a través d’APRS, un sistema de transmissió de dades analògiques a través de radiofreqüència.